Història
Història. Mas Isoles

Mas Isoles es una masia que les primeres dades que consten en arxiu daten de l'any 850. Està aixecada en una vessant de la muntanya que forma la vall que acull el poble de Ripoll.
En els seus inicis la casa era un "mas", ja que la seva economia d’autosuficiència es basava en la cria de bestiar. Encara avui podem trobar els terrenys inferiors de la casa formant terrasses, el que ens pot fer pensar en la existència d’una explotació agrícola, però la realitat es que únicament es dedicava a la collita de cereals i aliments per al consum de la família.

Quan va ser construïda, aquesta casa formava part d’una propietat molt més gran, on podíem trobar una casa pairal, la casa principal. Actualment, si continuem el camí de Sant Antoni, el mateix que ens porta a Mas Isoles, podem trobar les restes d’aquesta casa, emmarcades dins un paisatge sobrecollidor: símbol de la grandesa de la nissaga familiar que va esser un dia, un solitari campanar encara en peu, part de la façana principal que avui es troba derruïda.

“Mas Isoles era l’habitatge d’un dels fills de la família propietària, fent servir una petita part de la finca per a la manutenció de la seva família”

Podem suposar que, una casa més petita com l’actual Mas Isoles, era doncs una borda o un habitatge per a un dels fills de la família (que no fos pas l’hereu, ja que a aquest li corresponia la casa pairal) que utilitzava una petita part de la finca per a la manutenció de la seva família.

La casa original constava de dos alçades: una inferior mig soterrada en la muntanya on es recollien els animals i els estris de camp; i una altra superior on vivien els seus propietaris, amb tres cambres, una cuina, un menjador i una sala per la llar. A la sota-teulada trobèvem les golfes on es guardava la collita i els fruits de l'hort.

Cap als anys 50 és va fer una ampliació, i el que fins ara havia estat una casa de camp senzilla però robusta, és va convertir llavors en una edificació senyorial i austera. Els pessebres passaren a ser cellers i magatzem, de la mateixa manera que els humils espais superiors van passar a un segon pla i gairebé tota l'activitat de la casa es va traslladar a les noves estances. és va modificar el seu accés i es va obrir un gran vestíbul de doble alçada que donava pas a una gran sala, i es va construir una gran escala que comunicava amb els nous dormitoris de la planta superior. També va patir canvis la façana on es va afegir una balconada i una escala exterior.

“El seu esplendor va arribar al seu fi i va acabar en decadència. Els últims 40 anys van precipitar el desgast de la casa, omplint-se de males herbes”

Malgrat tot, el seu temps de glòria va arribar a la seva fi i va acabar en decadència. Posteriorment utilitzada com a segona residència, els seus propietaris es van anar oblidant d’ella fins que va terminar completament abandonada. Els últims 40 anys, amb innumerables canvis de propietari i alguns intents de millora, van precipitar el desús i desgast de la casa, omplint-se de males herbes i acabant en un estat deplorable.

Al 2002, finalment es van començar una verdadera intervenció: l’actual projecte de reconstrucció. Durant més de dos anys, l’anada i vinguda dels diferents industrials no semblaven tenir fi; amb el transcurs de les obres, el que en un inici semblava un projecte més simple, es va acabar convertint-se en un altre molt més complicat i costós que la idea original.

Tot i així, es va continuar amb la reconstrucció total del mas, i el que no era més que un projecte sobre paper, es avui una realitat. Actualment a la casa conviuen espais fidelment reconstruïts a semblança de l’habitatge original i uns altres de nova construcció, juntament amb un jardí exterior i diferents serveis i espais.

“Cada detall del seu interior està acurat al màxim”

Cada detall del seu interior està acurat al màxim: des de diversos objectes originals del món rural fins a mobiliari original restaurat, i fins i tot una gran porta original del s. XVIII procedent del Palacio de la Granja. Encara avui segueixen endavant les tasques de recuperació de tapissos, imatges pictòriques, mobiliari i d’altres peces que, de mica en mica, van sent introduïdes a la casa.

Oberta al públic des de l’Octubre de 2004 com a casa de turisme rural, Mas Isoles ha rebut innumerables crítiques favorables i els seus hostes augmenten cada dia, cosa que ens anima a seguir millorant i invertint en la finalització d’aquest gran projecte.

Encara ens queda molta feina per fer i moltes pagines per escriure a la historia d’aquesta gran casa del Pirineu català.

Galeria de fotos